A vegades, davant aquestes ànimes adormides, se senten unes ànsies boges d'escridassar-les, de sacsejar-les, de fer-les reaccionar, per tal que surtin d'aquest ensopiment terrible en què es troben sumides. ¡És tan trist de veure com caminen, a les palpentes, sense encertar el camí!

—Que bé comprenc aquell plany de Jesús per Jerusalem, com a fruit de la seva caritat perfecta…