Li ha arribat el moment de la dura prova, i t'ha vingut a trobar tot desconsolat.

—Te'n recordes? Per a ell —l'amic que et donava consells «prudents»—, la teva manera de procedir no era més que utopia, fruit d'una deformació d'idees, captació de voluntats, i… «agudeses» per l'estil.

—«Aquesta manera d'entregar-se al Senyor —sentenciava— és una exacerbació anormal del sentiment religiós». I, amb la seva pobra lògica, pensava que entre la teva família i tu s'hi havia interposat un estrany: Crist.

Ara ha entès allò que tantes vegades li repeties: Crist no separa mai les ànimes.