«¿Qui ha dit que, per arribar a la santedat, calgui refugiar-se en una cel·la o en la soledat d'una muntanya?», es preguntava, atònit, un bon pare de família, que afegia: «així serien santes, no les persones, sinó la cel·la o la muntanya. Sembla que han oblidat que el Senyor ens ha dit expressament a tots i a cada un: sigueu sants, com el meu Pare celestial és sant».

—Només li vaig comentar: «el Senyor, a més de voler que siguem sants, atorga a cada un les gràcies oportunes».