Quan vas reprendre la teva feina ordinària, se t'escapà com un crit de protesta: sempre la mateixa cosa!

I jo et vaig dir: —Sí, sempre la mateixa cosa. Però aquesta tasca vulgar —igual que la que realitzen els teus companys d'ofici— ha de ser per a tu una contínua oració, amb les mateixes paraules entranyables, però cada dia amb música distinta.

És missió ben nostra transformar la prosa d’aquesta vida en hendecasíl·labs, en poesia heroica.