Ets extraordinàriament feliç. A vegades, quan t'adones que un fill de Déu l'abandona, sents —enmig de la teva pau i del teu goig íntims— un dolor d'afecte, una amargor, que ni torba ni inquieta.

—Bé, però… ¡posa-hi tots els mitjans perquè reaccioni…, i confia amb certitud en Jesucrist! Així les aigües tornen sempre a mare.