Murmurar, diuen, és molt humà. —Jo he replicat: nosaltres hem de viure a la manera divina.

La paraula malvada o lleugera d'un sol home pot formar una opinió, i fins i tot posar de moda que es parli malament d'algú… Després, aquesta murmuració puja de sota, arriba enlaire, i potser es condensa en negres núvols.

—Però quan l'empaitat és una ànima de Déu, els núvols es desfan en pluja fecunda, passi el que passi; i el Senyor s'encarrega d'enaltir, en allò en què pretenien humiliar-lo o difamar-lo.