I Estació: Jesús condemnat a mort

Ja han passat les deu hores del matí. El procés ja arriba al final. No hi ha hagut proves concloents. El jutge sap que els enemics de Jesús l'hi han lliurat per enveja, i intenta un recurs absurd: que escullin entre Barrabàs, un malfactor acusat de robatori amb homicidi, i Jesús, el que s'anomena Crist. El poble elegeix Barrabàs. Pilat exclama:

—Què en faré, doncs, de Jesús? (Mt., XXVII, 2 2).

Contesten tots: —Crucifica'l!

El jutge insisteix: —I quin mal ha fet?

I novament responen cridant: —Crucifica'l, crucifica'l!

Pilat s'espanta veient l'avalot que va creixent. Llavors es fa portar aigua, i es renta les mans davant el poble, tot dient:

—Sóc innocent de la sang d'aquest just: vosaltres mateixos (Mt., XXVI, 24).

I després d'haver fet assotar Jesús, els el dóna perquè el crucifiquin. Es fa el silenci en aquelles goles enfurismades i posseïdes. És com si Déu ja fos vençut.

Jesús està sol. Queden lluny aquells dies en què la paraula de l'Home-Déu posava llum i esperança en els cors, aquelles llargues processons de malalts que eren guarits, els clamors triomfals de Jerusalem quan el Senyor arribà muntant un mansoi pollí. Si els homes haguessin volgut donar un altre curs a l'amor de Déu! Si tu i jo haguéssim conegut el dia del Senyor!

Punts de meditació

1. A l'hort Jesús ora: Pater mi (Mt., XXVI, 39), Abba, Pater! (Mc., XIV, 36). Déu és el meu Pare, encara que m'enviï sofriment. M'estima amb tendresa, tot i que em fereixi. Jesús pateix per complir la Voluntat del Pare… I jo, que també vull complir la Santíssima Voluntat de Déu, seguint els passos del Mestre, ¿em podré queixar, si per company del camí em trobo el sofriment?

Això constituirà un senyal cert de la meva filiació, perquè em tracta com ho fa amb el seu Diví Fill. I, llavors, com Ell, podré gemegar i plorar tot sol en el meu Getsemaní, per bé que prostrat per terra, reconeixent el meu no-res, s'elevarà fins al Senyor un crit sortit del més íntim de la meva ànima: Pater mi, Abba, Pater,… fiat!

o o o

2. L'agafen: …venit hora: ecce Filius hominis tradetur in manus peccatorum (Mc., XIV, 41)… Així, doncs, l'home pecador té la seva hora? Sí, i Déu la seva eternitat!…

Cadenes de Jesús! Cadenes, que voluntàriament Ell deixà que li posessin: lligueu-me, feu-me sofrir amb el meu Senyor, perquè aquest cos de mort s'humiliï… Per tal com —no hi ha pas terme mig— o bé l'anihilo jo, o bé ell m'envileix. Més em val ser esclau del meu Déu que esclau de la meva carn.

o o o

3. Durant el simulacre de procés, el Senyor calla. Iesus autem tacebat (Mt., XXVI, 63). En acabat, respon a les preguntes de Caifàs i de Pilat… Amb Herodes, vel·leïtós i impur, ni una paraula (cfr. Lc., XXIII, 9): deprava tant el pecat de luxúria que ni tan sols escolta la veu del Salvador.

Si en tants ambients es resisteixen a la veritat, tu calla i resa, mortifica't… i espera. Car també en les ànimes que semblen més perdudes resta, fins a la fi, la capacitat de tornar a estimar Déu.

o o o

4. Està a punt de pronunciar-se la sentència. Pilat se'n burla: ecce rex vester (Ioh., XIX, 14). Els pontífexs responen enfurits: no tenim rei, sinó el Cèsar (Ioh., XIX, 15).

Senyor! on són els teus amics?, els teus súbdits, on són? T'han abandonat. És una desbandada que fa vint segles que dura… Tots fugim de la Creu, de la teva Santa Creu.

Sang, aflicció, soledat i una fam insaciable d'ànimes… són el seguici de la teva reialesa.

o o o

5.Ecce homo! (Ioh., XIX, 5). El cor s'estremeix en contemplar la Santíssima Humanitat del Senyor feta una nafra.

I llavors li preguntaran: quines ferides són aquestes que tens a les mans? I ell respondrà: són les que he rebut a casa dels qui m'estimen (Zach., XIII, 6).

Mira Jesús. Cada esquinçada és un retret; cada assot, un motiu de dolor per les teves ofenses i les meves.

Aquest capítol en un altre idioma