XIV Estació: Donen sepultura al cos de Jesús

Molt a prop del Calvari, en un hort, Josep d'Arimatea, s'havia fet excavar a la penya un sepulcre nou. I com que és la vetlla de la gran Pasqua dels jueus, hi posen Jesús. En acabat, Josep, arrambant una gran pedra, tanca la porta del sepulcre i se'n va (Mt., XXVII, 60).

Sense res vingué Jesús al món, i sense res -ni tan sols el lloc on reposa- ens ha deixat.

La Mare del Senyor —la meva Mare— i les dones que han seguit el Mestre des de Galilea, després d'observar-ho tot atentament, també se'n van. Cau la nit.

Ara ja ha passat tot. S'ha acomplert l'obra de la nostra Redempció. Ja som fills de Déu, perquè Jesús ha mort per nosaltres i la seva mort ens ha rescatat.

Empti enim estis pretio magno! (I Cor, VI, 20), tu i jo hem estat comprats a gran preu.

De la vida i la mort de Crist, n'hem de fer vida nostra. Morir per la mortificació i la penitència, per tal que Crist visqui en nosaltres per l'Amor. I aleshores seguir els passos de Crist, amb afany de corredimir totes les ànimes.

Donar la vida pels altres. Només així es viu la vida de Jesucrist i nosaltres esdevenim una mateixa cosa amb Ell.

Punts de meditació

1. Nicodem i Josep d'Arimatea —que eren, d'amagat, deixebles de Crist— intercedeixen per Ell des dels alts càrrecs que ocupen. A l'hora de la soledat, de l'abandó total i del menyspreu… llavors donen la cara audacter (Mc., XV, 43)…: valentia heroica!

Jo pujaré amb ells al peu de la Creu, estrenyeré el cos fred, el cadàver de Crist, amb el foc del meu amor…, el desclavaré amb els meus desgreuges i mortificacions…, l'embolcallaré amb el llençol nou de la meva vida neta, i l'enterraré en el meu pit de roca viva, d'on ningú no me'l podrà arrencar, i allí, Senyor, descanseu-hi!

Quan tothom us abandoni i menyspreï… serviam!, jo us serviré, Senyor.

2.Sapigueu que fóreu rescatats de la vostra vana conducta… no pas amb l'argent o l'or, que són coses corruptibles, sinó amb la sang preciosa de Crist (1 Pet., I, 13-19).

Nosaltres no ens pertanyem. Jesucrist ens ha comprat amb la seva Passió i amb la seva Mort. Som vida seva. Ja només hi ha una única manera de viure a la terra: morir amb Crist per ressuscitar amb Ell, fins que puguem dir amb l'Apòstol: no sóc jo que visc, és Crist que viu en mi (Gal., II, 20).

3. Brollador inesgotable de vida és la Passió de Jesús.

Algunes vegades renovem el joiós impuls que portà el Senyor a Jerusalem. D'altres, el dolor de l'agonia que acabà al Calvari… 0 bé la glòria del seu triomf sobre la mort i el pecat. Però, sempre!, l'amor —joiós, dolorós, gloriós— del Cor de Jesucrist.

4. Pensa primer en els altres. Així passaràs per la terra, amb errors, ben cert —que són inevitables—, però deixant darrera teu un rastre de bé.

I quan arribi l'hora de la mort, que vindrà, inexorable, l'acolliràs amb goig, com Crist, perquè com Ell també nosaltres ressuscitarem per rebre el premi del seu Amor.

5. Quan em sento capaç de tots els horrors i de tots els errors que han comès les persones més roïnes, comprenc bé que puc no ser fidel… Però aquesta incertitud és una de les bondats de l'Amor de Déu, que em duu a estar, com un nen, agafat als braços del meu Pare, lluitant cada dia una mica per no apartar-me d'Ell.

Aleshores estic segur que Déu no em deixarà de la seva mà. ¿La dona, pot oblidar-se del fruit del seu ventre, no compadir-se del fill de les seves entranyes? Doncs, encara que ella se n'oblidés, jo no m'oblidaré de tu (Is., XLIX, 5).