Josemaría Escrivá Obras
2

Fora de la ciutat, al nord-oest de Jerusalem, hi ha un petit coll: Gòlgota, es diu en arameu; locus Calvariae, en llatí: lloc de les Calaveres o Calvari.

Jesús es dóna inerme a l'execució de la condemna. Res no li han d'evitar, i cau damunt les seves espatlles el pes de la creu infamant. Però la Creu serà, per obra d'amor, el tron de la seva reialesa.

La gent de Jerusalem i els forasters vinguts per la Pasqua s'estrenyen pels carrers de la ciutat, per veure passar Jesús Natzarè, el Rei dels Jueus. Hi ha un tumult de veus; i a intervals, curts silencis: potser quan Crist fixa els ulls en algú:

Si algú vol venir darrera meu, que es carregui la seva creu de cada dia i em segueixi (Mt., XVI, 24).

Amb quin amor no s'abraça Jesús a la fusta que li ha de donar mort!

No és veritat que tan bon punt deixes de tenir por a la Creu, a allò que la gent anomena creu, quan poses la teva voluntat a acceptar la Voluntat divina, ets feliç i et passen totes les preocupacions, tots el sofriments físics o morals?

La Creu de Jesús és verament suau i amable: Les penes no hi compten; només la joia de saber-se coredemptors amb Ell.

Punts de meditació

1. La comitiva es prepara ... Jesús, escarnit, és objecte de les burles dels qui el volten. Ell!, que passà pel món fent el bé i guarint de les dolences (cfr. Act., X, 38).

Ell, el Mestre bo, Jesús, que vingué a l'encontre dels qui érem lluny, i ara se l'emporten al patíbul.

o o o


2. Com si fos per a una festa, han preparat un acompanyament, una llarga processó. Els jutges volen assaborir llur victòria amb un suplici lent i despietat.

Jesús no trobarà la mort en un aclucar d’ulls... Li és donat un temps perquè el dolor i l'amor continuïn identificant-se amb la Voluntat amabilíssima del Pare. Ut facerem voluntatem tuam, Deus meus, volui, et legem tuam in medio cordis mei (Ps., XXXIX, 9): en el compliment de la teva Voluntat, Déu meu, tinc la meva complaença, i la teva llei és dins el meu cor.

o o o


3. Com més siguis de Crist, més gràcia tindràs per a la teva eficàcia a la terra i per a la felicitat eterna.

Però cal que et decideixis a seguir el camí de la pròpia donació: la Creu al coll, amb un somriure als llavis, amb una llum a l'ànima.

o o o


4. I sents dintre teu: «com pesa aquest jou que lliurement vas agafar!»... És la veu del diable; el fardell... de la teva supèrbia.

Demana humilitat al Senyor, i tu també entendràs aquelles paraules de Jesús: iugum enim meum suave est, et onus meum leve (Mt., XI, 30). A mi m'agrada de traduir-les lliurement així: el meu jou és llibertat, el meu jou és amor, el meu jou és unitat, el meu jou és vida, el meu jou és eficàcia.

o o o


5. En l'ambient hi ha una mena de por a la Creu, a la Creu del Senyor. I és que han començat a dir creus de totes les coses desagradables que succeeixen a la vida, i no saben prendre-se-les amb sentit de fills de Déu, amb visió sobrenatural. Treuen fins i tot les creus que els nostres avis plantaren als camins...!

A la Passió, la Creu deixà de ser símbol de càstig per a esdevenir senyal de victòria. La Creu és l'emblema del Redemptor: in quo est salus, vita et resurrectio nostra: allí hi ha la nostra salut, la nostra vida i la nostra resurrecció.

Anterior Següent