III Estació: Jesús cau per primera vegada

La Creu esberla, destrossa amb el seu pes les espatlles del Senyor.

La turbamulta ha anat agegantant-se. Els legionaris tot just poden contenir l'encrespada, enfurida multitud que, com riu sortit de mare, aflueix pels carrerons de Jerusalem.

El cos extenuat de Jesús trontolla ja sota la Creu enorme. Del seu Cor amorosíssim arriba amb prou feines un alè de vida als seus membres nafrats.

A dreta i esquerra, el Senyor veu aquella gentada que van com ovelles sense pastor. Podria cridar-los un per un, pels seus noms, pels nostres noms. Són aquí els qui s'alimentaren en la multiplicació dels pans i els peixos, els qui foren guarits de les seves malalties, els qui Ell adoctrinà a la vora del llac i a la muntanya, i sota els pòrtics del Temple.

Un dolor agut penetra dins l'ànima de Jesús, i el Senyor es desploma extenuat.

Tu i jo no podem dir res: ara ja sabem per què ho és tant, de feixuga, la Creu de Jesús. I plorem les nostres misèries i també la ingratitud tremenda del cor humà. Del fons de l'ànima neix un acte de contrició vertadera, que ens lleva de la prostració del pecat. Jesús ha caigut a fi que nosaltres ens aixequem: una vegada i sempre.

Punts de meditació

1. Estàs trist?… Perquè has caigut en aquesta petita batalla?

No! Estigues alegre! Perquè en la batalla vinent, amb la gràcia de Déu i amb la teva humiliació d'ara, venceràs.

o o o

2. Mentre hi ha lluita, lluita ascètica, hi ha vida interior. Això és el que ens demana el Senyor: la determinació de voler estimar-lo amb obres, en les petites coses de cada dia.

Si has vençut en allò que és petit, també venceràs en allò que és gran.

o o o

3. «Aquest home es mor. Ja no hi ha res a fer… ».

Ja fa anys: era en un hospital de Madrid.

Després de confessar-se, quan el sacerdot li donava a besar el seu crucifix, aquell gitano deia, cridant, sense que aconseguissin fer-lo callar:

—Amb aquesta podrida boca meva no puc pas besar el Senyor!

—Però, si li faràs una abraçada i un petó molt fort de seguida, al Cel!

…Has vist una manera més bellament tremenda de manifestar la contrició?

o o o

4. Parles i no t'escolten. I si t'escolten, no t'entenen. Ets un incomprès!… D'acord. De totes maneres, perquè la teva creu tingui tot el relleu de la Creu de Crist, cal que ara treballis així, sense que et tinguin en compte. D'altres t'entendran.

o o o

5. Quants n'hi ha que, amb la supèrbia i la imaginació, es fiquen en uns calvaris que no són de Crist!

La Creu que has de portar és divina. No en vulguis dur cap d'humana. Si mai queies en aquest parany, rectifica de seguida: et bastarà pensar que Ell ha patit infinitament més per amor nostre.

Aquest capítol en un altre idioma