IV Estació: Jesús troba Maria, la seva Mare Santíssima

A penes Jesús s'ha aixecat de la primera caiguda, troba la seva Mare Santíssima, a la vora del camí per on Ell passa.

Amb immens amor Maria mira Jesús, i Jesús mira la Mare: els seus ulls es troben, i cada cor vessa en l'altre el propi dolor. L’ànima de Maria resta negada en amargor, en l'amargor de Jesucrist.

Oh vosaltres tots els qui passeu pel camí: mireu i vegeu si hi ha dolor comparable al meu dolor! (Sam., I, 12).

Però ningú no se n'adona, ningú no s'hi fixa; només Jesús.

S'ha complert la profecia de Simeó: una espasa traspassarà la teva ànima (Lc., II, 35).

En l'obscura soledat de la Passió, Nostra Senyora ofereix al seu Fill un bàlsam de tendresa, d'unió, de fidelitat; un sí a la voluntat divina.

Agafats de la mà de Maria, tu i jo, també volem consolar Jesús, acceptant sempre i en tot la Voluntat del seu Pare, del nostre Pare.

És així, només així que gustarem de la dolçor de la Creu de Crist, i l'abraçarem amb la força de l'Amor, portant-la en triomf per tots els camins de la terra.

Punts de meditació

1.Quin home no ploraria si veiés la Mare de Crist en un suplici tan atroç?

El seu Fill ferit… I nosaltres lluny, covards, resistint-nos a la Voluntat divina.

Mare i Senyora meva, ensenya'm de pronunciar un sí que, com el teu, s'identifiqui amb el clamor de Jesús davant el seu Pare: non mea voluntas… (Lc., XXII, 42): que no es faci la meva voluntat, sinó la de Déu.

2. Quanta misèria! Quantes ofenses! Les meves, les teves, les de tota la humanitat.

Et in peccatis concepit me mater mea! (Ps., L, 7). Vaig néixer, com tots el homes, tacat amb la culpa dels nostres primers pares. Després…, els meus pecats personals: rebel·lies pensades, desitjades, comeses…

Per tal de purificar-nos d'aquest podrimener, Jesús volgué humiliar-se i prendre la forma d'esclau (cfr. Phil., II, 7), encarnant-se en les entranyes sense màcula de Nostra Senyora, la seva Mare i Mare també teva i meva. Passà trenta anys d'obscuritat, treballant com un de tants, al costat de Josep. Predicà. Féu miracles… i nosaltres li ho paguem amb una Creu.

Et calen més motius per a la contrició?

3. Jesús l'ha esperat, aquest encontre amb la seva Mare. Quants records d'infantesa!: Betlem, l'Egipte llunyà, el poble de Natzaret. Ara, també la vol vora seu, al Calvari.

Nosaltres la necessitem!… En la foscor de la nit, quan un nen petit té por, crida: mare!

Així haig de clamar, jo també moltes vegades amb el cor: Mare! mama!, no em deixis.

4. Fins a arribar a l'abandó hi ha un tros de camí per recórrer. Si encara no ho has aconseguit, no t'hi amoïnis: continua esforçant-te. Arribarà el dia que no veuràs altre camí que Ell —Jesús—, la seva Mare Santíssima, i els mitjans sobrenaturals que ens ha deixat el Mestre.

5. Si som ànimes de fe, donarem als successos d'aquesta terra una importància molt relativa, com ho feren els sants… El Senyor i la seva Mare no ens desemparen i, sempre que calgui, es faran presents per omplir de pau i de seguretat el cor dels seus.