IX Estació: Jesús cau per tercera vegada

El Senyor cau per tercera vegada, a la costa del Calvari, quan no manquen més de quaranta o cinquanta passes per arribar al cim. Jesús no s'aguanta dret: li falten les forces, i jau exhaust a terra.

Es lliurà perquè volgué: maltractat no va badar boca, com anyell portat a l'escorxador, com ovella muda davant els esquiladors (Is., LIII, 7).

Tots contra Ell…: els de la ciutat i els estrangers, i els fariseus i els soldats, i els prínceps dels sacerdots… Tots botxins. La seva Mare —la meva Mare—, Maria, plora.

Jesús compleix la Voluntat del seu Pare! Pobre: despullat. Generós: ¿què li resta per donar? Dilexit me, et tradidit semetipsum pro me (Gal., II, 20), m'estimà i es lliurà fins a la mort per mi.

Déu meu!, que jo odiï el pecat, i m'uneixi a Tu, abraçant-me a la Santa Creu, perquè jo també compleixi la teva Voluntat amabilíssima…, despullat de tot afecte terrenal, sense altres mires que la teva glòria…, generosament, sense reservar-me res, oferint-me amb Tu en perfecte holocaust.

Punts de meditació

1. El Senyor ja no pot aixecar-se: és tant gravós, el pes de la nostra misèria! Com un sac el duen fins al patíbul. Ell deixa fer, en silenci.

Humilitat de Jesús. Anorreament de Déu que ens alça i enalteix. ¿Ho entens, ara, per què et vaig aconsellar que posessis el teu cor a terra perquè els altres trepitgin tou?

o o o

2. Que costa d'arribar fins al Calvari! Tu també t'has de vèncer per no abandonar el camí… Aquesta lluita és una meravella, una autèntica mostra de l'amor de Déu, que ens vol forts, perquè virtus in infirmitate perficitur (2 Cor., XII, 9), la virtut s'enforteix en la feblesa.

El Senyor sap que, quan ens sentim febles, ens acostem a Ell, preguem millor, ens mortifiquem més, intensifiquem l'amor al proïsme. Així ens anem fent sants.

Dóna moltes gràcies a Déu perquè Ell permet que hi hagi temptacions…, i perquè tu lluites.

o o o

3. ¿Vols acompanyar de prop, molt de prop Jesús?… Obre el Sant Evangeli i llegeix la Passió del Senyor. Però no per llegir-la, només. Sinó per viure-la. La diferència és gran. Llegir és recordar una cosa que va passar; viure és trobar-se present en un fet que succeeix ara mateix, ser un més en aquelles escenes.

Aleshores deixa que el teu cor s'expansioni, que es posi prop del Senyor. I quan t'adonis que s'escapa —que ets covard, com els altres—, demana perdó per les teves covardies i les meves.

o o o

4. Sembla com si el món et caigués al damunt. Al teu voltant no s'albira cap sortida. És impossible, aquesta vegada, de superar les dificultats.

Però: ¿m'has tornat a oblidar que Déu és el teu Pare?: omnipotent, infinitament savi, misericordiós. Ell no et pot pas enviar res de dolent. Allò que et preocupa, ben cert que et convé, encara que els teus ulls de carn ara siguin cecs.

Omnia in bonum! Senyor, que una altra vegada i sempre es compleixi la teva sapientíssima Voluntat!

o o o

5. Ara sí que comprens com has fet patir Jesús, i t'omples de dolor: que senzill que és demanar-li perdó, i plorar les teves traïcions passades! No et caben al pit, les ànsies de reparar!

Bé. Però no oblidis que l'esperit de penitència es troba principalment en el fet d'acomplir, costi el que costi, el deure de cada instant.

Aquest capítol en un altre idioma