L’Església, per voluntat divina, és una institució jeràrquica. Societat amb òrgans jeràrquics,l’anomena el Concili Vaticà II, on els ministres tenen potestat sagrada. La jerarquia no solament és compatible amb la llibertat, sinó que està al servei de la llibertat dels fills de Déu.

El terme democràcia no té sentit en l’Església, la qual —insisteixo— és jeràrquica per voluntat divina. Però jerarquia significa govern sant i orde sagrat, i de cap manera arbitrarietat humana o despotisme infrahumà. En l’Església, el Senyor disposà un orde jeràrquic, que no ha pas de transformar-se en tirania: perquè la mateixa autoritat és un servei, com ho és l’obediència.

A l’Església hi ha igualtat: un cop batejats, tots som iguals, perquè som fills del mateix Déu, el Nostre Pare. Pel fet de ser cristians, no existeix cap diferència entre el Papa i el darrer que s’incorpora a l’Església. Però aquesta igualtat radical no entranya pas la possibilitat de canviar la constitució de l’Església, en allò que ha estat establert per Crist. Per expressa voluntat divina tenim una diversitat de funcions, que també comporta una capacitació diversa, un caràcter indeleble conferit pel Sagrament de l’Orde als ministres sagrats. Al vèrtex d’aquesta ordenació hi ha el successor de Pere i amb ell i sota d’ell, tots els bisbes: amb la seva triple missió de santificar, de governar i d’ensenyar.