Considereu ara el moment sublim en què l’arcàngel sant Gabriel anuncia a santa Maria el designi de l’Altíssim. La nostra Mare escolta, i pregunta per tal d’entendre millor què li demana el Senyor; en acabat, surt la resposta ferma: fiat! (Lc I, 38) —que es faci en mi segons la vostra paraula!—, el fruit de la millor llibertat: la de decidir-se per Déu.

En tots els misteris de la nostra fe catòlica, aleteja aquest cant a la llibertat. La Trinitat Beatíssima treu el món i l’home del no-res, en un lliure devessall d’amor. El Verb baixa del Cel i pren la nostra carn amb aquest segell estupend de la llibertat en la submissió: Heus aquí que vinc, com està escrit de mi al principi del llibre, per a complir, oh Déu!, la vostra voluntat (Hebr. X, 7). Quan arriba l’hora marcada per Déu per a salvar la humanitat de l’esclavitud del pecat, contemplem Jesucrist a Getsemaní, patint dolorosament fins a vessar una suor de sang (Cfr. Lc XXII, 44), que accepta espontàniament, rendint-s’hi, el sacrifici que el Pare li reclama: com un anyell conduit a l’escorxador, com una ovella muda davant els esquiladors (Is LIII, 7). Ja ho havia anunciat als seus, en una d’aquelles converses en les quals vessava el seu Cor, per tal que tots els qui l’estimen coneguin que Ell és el Camí —no n’hi ha d’altre— per arribar al Pare: per això, el Pare m’estima, perquè jo dono la vida per recobrar-la altre cop. Ningú no me la pren; sinó que sóc jo qui la dono, de la meva pròpia voluntat. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la (Ioh X, 17-18).