L’any litúrgic apareix jalonat de festes en honor a Santa Maria. El fonament d’aquest culte és la Maternitat divina de Nostra Senyora, origen de la plenitud de dons de naturalesa i de gràcia amb què la Trinitat Beatíssima l’ha adornada. Demostraria una escassa formació cristiana —i molt poc amor de fill— qui temés que el culte a la Santíssima Verge pogués disminuir l’adoració que devem a Déu. La Nostra Mare, model d’humilitat, va cantar: des d’ara em diran benaurada totes les generacions, perquè el qui és Totpoderós ha fet en mi coses grans, i és Sant el seu nom; i la seva misericòrdia s’estén de generació en generació sobre els qui el temen (Lc I, 48-50).

En les festes de Nostra Senyora no escatimem les mostres d’estima; alcem més sovint el cor i demanem-li allò que necessitem, tot agraint-li la seva sol·licitud maternal i constant, i encomanant-li les persones que estimem. Però si pretenem comportar-nos com a fills, cada dia serà una ocasió propícia d’amor a Maria, com cada dia ho és per als qui s’estimen de veritat.