Quan sant Pau evoca aquest misteri, prorromp també en un himne joiós, que avui podem assaborir amb deteniment: tingueu entre vosaltres els mateixos sentiments que tingué Jesucrist. Essent, ell, de condició divina, no fou per usurpació, sinó per essència, això d’ésser igual a Déu, i no obstant s’anorreà a ell mateix prenent la condició d’esclau, i esdevenint semblant als homes. I trobat, d’aspecte, com un altre home s’humilià a si mateix fent-se obedient fins a la mort, i mort de Creu (Phil II, 5-8).

Jesucrist, Senyor Nostre, molt sovint ens proposa en la seva predicació l’exemple de la seva humilitat: apreneu de mi, que sóc mans i humil de cor (Mt XI, 29). Perquè tu i jo sapiguem que no hi ha cap altre camí, que només el coneixement sincer del nostre no res enclou la força d’atreure envers nosaltres la divina gràcia. Per nosaltres, Jesús vingué a patir fam i a nodrir, vingué a tenir set i a donar de beure, vingué a vestir-se de la nostra mortalitat i a vestir d’immortalitat, vingué pobre per a fer rics (St. Agustí, Enarrationes in Psalmos, XLIX, 19 [PL 36, 577]).