Llistat de punts

Gira l’esquena a l’infame quan et xiuxiueja a l’orella: ¿per què complicar-se la vida?

Allunya de tu aquests pensaments inútils que, si més no, et fan perdre el temps.

No perdis les energies ni el temps, que són de Déu, apedregant els gossos que et bordin pel camí. Menysprea’ls.

No deixis la feina per a demà.

No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inconstància en tot, la lleugeresa a l’hora d’actuar i de parlar, l’atabalament...: la frivolitat, en un mot.

I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no reacciones a temps —no demà: ¡ara!—, farà de la teva vida un titella mort i inútil.

Excuses. —No te’n faltaran mai per deixar de complir els teus deures. ¡Quin devessall d’enraonaments desenraonats! No t’entretinguis a considerar-los. —Rebutja’ls i fes el que has de fer.

Quan tinguis ordre se’t multiplicarà el temps i, per tant, podràs donar més glòria a Déu, treballant més en servei seu.

Porta’t bé «ara», sense recordar-te d’«ahir», que ja ha passat, i sense preocupar-te per «demà», que no saps si ha d’arribar per a tu.

Aprofita’m el temps. —No t’oblidis de la figuera maleïda. Ja feia coses: treure fulles. Com tu...

—No em diguis que tens excuses. —No li valgué pas a la figuera —conta l’Evangelista— que no fos temps de figues, quan el Senyor hi va anar a cercar-les.

—I estèril restà per sempre.

Els qui es mouen en negocis humans diuen que el temps és or. —Em sembla poc: per als qui ens movem en negocis d’ànimes el temps és ¡glòria!

No m’explico que et diguis cristià i tinguis aquesta vida de dropo inútil. —¿Que oblides la vida de treball de Crist?

Tots els pecats —m’has dit— sembla que estan esperant la primera estona d’oci. ¡L’oci mateix ja deu ser un pecat!

—Qui es lliura a treballar per Crist no ha de tenir ni un moment lliure, perquè el descans no és no fer res: és distreure’ns amb activitats que reclamen menys esforç.