Llistat de punts

¿Plores? —No te’n donis vergonya. Plora: que sí, que els homes també ploren, com tu, en solitud i davant Déu. —A la nit, diu el Rei David, regaré amb llàgrimes el meu llit.

Amb aquestes llàgrimes, ardents i virils, pots purificar el passat i sobrenaturalitzar la teva vida actual.

«Allò que dec a Déu, pel fet de ser cristià: la meva falta de correspondència, davant d’aquest deute, m’ha fet plorar de dolor: de dolor d’Amor. Mea culpa!». —Ja és bo que vagis reconeixent els teus deutes: però no oblidis com es paguen: amb llàgrimes... i amb obres.

Dolor d’Amor. —Perquè Ell és bo. Perquè és el teu Amic, que va donar per tu la seva Vida. —Perquè tot el que tens de bo és seu. —Perquè l’has ofès tant... Perquè t’ha perdonat... ¡Ell!..., ¡¡a tu!!

—Plora, fill meu, de dolor d’Amor.

Soledat de Maria. ¡Sola! —Plora, desemparada.

—Tu i jo hem d’acompanyar la Mare de Déu, i plorar també: perquè a Jesús el van cosir a la fusta, amb claus, les nostres misèries.

¡Com plorava, al peu de l’altar, aquell jove Sacerdot sant que va merèixer martiri, perquè es recordava d’una ànima que havia anat a rebre Crist en pecat mortal!

—¿Així el desagreuges tu?

Si actuessis d’acord amb els impulsos que sents dins el cor i amb els que la raó et dicta, estaries constantment amb la boca a terra, en prostració, com un cuc brut, lleig i menyspreable... davant ¡aquest Déu! que tant t’aguanta.

Pare, ¿com pot aguantar aquesta porqueria? —em vas dir, després d’una confessió contrita.

—Vaig callar, pensant que si la teva humilitat et duu a sentir-te això —porqueria: ¡un munt de porqueria!— encara podrem fer de tota la teva misèria alguna cosa gran.