Llistat de punts

Mai no vols «esgotar la veritat». —De vegades, per correcció. D’altres —la majoria— per no passar una mala estona. Algunes, per no fer-la passar. I sempre, per covardia.

Així, amb aquesta por d’aprofundir, no seràs mai un home de criteri.

Confusionisme. —Vaig saber que vacil·lava la rectitud del teu criteri. I, perquè m’entenguessis, et vaig escriure: el diable té la cara molt lletja, i, com que en sap tant, no s’exposa que li vegem les banyes. No va de front.

—Per això, ¡quants cops ve amb disfressa de noblesa i fins i tot d’espiritualitat!

D’això se’n diu: xiuxiueig, murmuració, garbuix, embolic, xafarderia, faula, insídia..., ¿calúmnia?, ¿vilesa?

—És difícil que la «funció de criteri» de qui no té per què exercitar-la, no acabi en «joc de comares».

És massa gran la teva simplicitat, quan judiques el valor de les empreses d’apostolat per allò que se’n veu. —Amb aquest criteri t’hauries d’estimar més un quintar de carbó que un grapat de diamants.

A l’apostolat hi vas a sotmetre’t, a fer-te no res: no a imposar el teu criteri personal.