Llistat de punts

No dubto de la teva rectitud. —Sé que actues en la presència de Déu. Però, ¡hi ha un però!: les teves accions les presencien o les poden presenciar homes que jutgin humanament... I cal donar-los bon exemple.

Si no ets dolent, i ho sembles, ets ximple. —I aquesta ximpleria —pedra d’escàndol— és pitjor que la maldat.

«I ¿en un ambient paganitzat o pagà, quan topi aquest ambient amb la meva vida, no semblarà postissa la meva naturalitat?», em demanes.

—I et responc: toparà, sens dubte, la teva vida amb la d’ells, i aquest contrast, en confirmar amb les teves obres la teva fe, és justament la naturalitat que jo et demano.

Molts falsos apòstols, malgrat ells, fan bé a la massa, al poble, per la virtut mateixa de la doctrina de Jesús que prediquen, encara que no la practiquin.

Però no es compensa, amb aquest bé, el mal enorme i efectiu que fan matant ànimes de cabdills, d’apòstols, que s’allunyen, fastiguejades, dels qui no fan allò que ensenyen als altres.

Per això, si no volen dur una vida íntegra, no han de posar-se mai a la primera fila, com a caps de grup, ni ells, ni elles.

Nonne hic est fabri filius? Nonne hic est faber, filius Mariae? —¿Que potser no és aquest el fill de l’artesà? ¿Que no és l’artesà fill de Maria?

—Això, que van dir de Jesús, és molt possible que ho diguin de tu, amb una mica de desconcert i una altra mica de burla, quan «definitivament» vulguis complir la Voluntat de Déu, ser instrument: Però, ¿aquest no és aquell?...

—Calla. I que les teves obres confirmin la teva missió.

Que no et dolgui que vegin les teves faltes; l’ofensa de Déu i la desedificació que puguis causar, això t’ha de doldre.

—Tret d’això, que coneguin com ets i et menyspreïn. —No et faci pena no ser res, perquè així Jesús ha de posar-ho tot en tu.

Amb el bon exemple se sembra bona llavor; i la caritat obliga a sembrar a tothom.

Que, quan et tractin, no puguin exclamar allò que, amb força raó, cridava una determinada persona: «N’estic d’honrats fins aquí...» I es tocava el cim del cap.