Llistat de punts

Hi ha 7 punts a «Camí» la matèria dels quals és Expiació.

Expiació: aquesta és la senda que mena cap a la Vida.

¡Quina por que té la gent de l’expiació! Si allò que fan per ser ben considerats pel món ho fessin rectificant la intenció, per Déu... ¡que sants que serien alguns i algunes!

Si som generosos en l’expiació voluntària, Jesús ens omplirà de gràcia per estimar les expiacions que Ell ens enviï.

Que la teva voluntat reclami als sentits, mitjançant l’expiació, allò que les altres potències li refusen en l’oració.

¡Com ennoblim el dolor, posant-lo al lloc que li pertoca (expiació) en l’economia de l’esperit!

Castigar per Amor: aquest és el secret per elevar a un pla sobrenatural la pena imposada als qui la mereixin.

Per amor de Déu, a qui s’ofèn, serveixi la pena d’expiació; per amor als altres per Déu, serveixi la pena, mai de venjança, sinó de medicina saludable.

Si voleu donar-vos a Déu en el món, abans que savis —elles no cal que siguin sàvies: n’hi ha prou que siguin discretes1—, heu de ser espirituals, molt units al Senyor per l’oració: heu de dur un mantell invisible que cobreixi tots i cadascun dels vostres sentits i potències: pregar, pregar i pregar; expiar, expiar i expiar.

Notes
1

Un altre dels punts més comentats de Camí. Quan es va escriure aquest llibre, els anys 30 —i aquest text concret és dels més antics: està datat l’agost de l’any 1931—, les dones amb estudis superiors a Espanya eren l’excepció, tot i que l’autor ja en aquell moment animava les joves que tractava que, si se sentien atretes per la vocació universitària, la seguissin. El que sembla que pretén amb la seva afirmació és senzillament conhortar les que no haguessin emprès la via de la segurament mal anomenada «saviesa», que eren llavors la immensa majoria, o no es veiessin amb cor de fer-ho. Igualment, és important tenir en compte què significava també «discret» en el llenguatge de l’època: vegeu, p. ex., els n. 880, 887 i 890. De fet, l’autor escrivia un any després sobre ell mateix que es conformava amb «ser discret, no ignorant» (Apunts íntims, 3 abril 1932). Cal tenir en compte, finalment, l’argument del text: avisa que abans de ser savis o sàvies, discrets o discretes, hi ha altres coses més importants en el «camí» que ell proposa, tant per als homes com per a les dones.