Llistat de punts

No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inconstància en tot, la lleugeresa a l’hora d’actuar i de parlar, l’atabalament...: la frivolitat, en un mot.

I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no reacciones a temps —no demà: ¡ara!—, farà de la teva vida un titella mort i inútil.

T’entossudeixes a ser mundà, frívol i esbojarrat perquè ets covard. ¿Què és, sinó covardia, aquesta resistència a encarar-te amb tu mateix?

¡Quina manera tan transcendental de viure les necieses buides i quina manera d’arribar a ser alguna cosa a la vida —pujant, pujant— a força de «pesar poc», de no tenir res ni al cervell ni al cor!

¿D’on venen aquestes variacions de caràcter? ¿Quan fixaràs la voluntat en alguna cosa? —Deixa la teva afició a les primeres pedres i posa la darrera en un sol dels teus projectes.

¿Per què aquesta precipitació? —No em diguis que és activitat: és atabalament.

Sigueu homes i dones del món, però no sigueu homes o dones mundans.