Llistat de punts

En Crist tenim tots els ideals: perquè és Rei, és Amor, és Déu.

Estima la teva Mare. I Ella t’obtindrà gràcia abundant per vèncer en aquesta lluita de cada dia. —I no serviran de res al maligne aquelles coses perverses, que pugen i pugen, bullint dins teu, fins a voler ofegar amb la seva podridura perfumada els grans ideals, els manaments sublims que Crist mateix t’ha posat dins el cor. —Serviam!

Calla: No oblidis que el teu ideal és com una flameta acabada d’encendre. —Pot haver-n’hi prou amb una bufada per apagar-la dins el teu cor.

No em siguis... ximple: és cert que fas el paper —tirant llarg— d’un petit caragol en aquesta gran empresa de Crist.

Però, ¿no saps el que implica que el caragol no colli prou o surti de lloc?: que s’afluixaran les peces més grans o bé cauran oscades les rodes.

S’haurà entrebancat el treball. —Potser s’inutilitzarà tota la maquinària.

¡Quina gran cosa és ser un petit caragol!

Això —el teu ideal, la teva vocació— és... una bogeria. —I els altres —els teus amics, els teus germans— uns bojos...

¿No has sentit algun cop aquest crit molt endins? —Respon, amb decisió, que agraeixes a Déu l’honor de pertànyer al «manicomi».

Fomenta i preserva aquest ideal nobilíssim que acaba de néixer dins teu. —Mira que s’obren moltes flors a la primavera, i són poques les que arriben a donar fruit.

Incommovible: així has de ser. —Si fan vacil·lar la teva perseverança les misèries alienes o les pròpies, em faig una trista noció del teu ideal.

Decideix-te una vegada per sempre.