Llistat de punts

Sents que et defalleix el cor i busques on agafar-te a la terra. —Bé; però vigila que el suport que has pres per no caure no es converteixi en un pes mort que t’arrossegui, en una cadena que t’esclavitzi.

Digues, digues: això... ¿és una amistat o és una cadena?

¡Que n’és de clar el camí!... ¡Que palesos els obstacles!... ¡Quines armes més bones per vèncer-los!... —I, tanmateix, ¡quantes desviacions i quantes ensopegades! ¿Oi que sí?

—És el filet subtil —cadena: cadena de ferro forjat— que tu i jo coneixem, i que no vols trencar, la causa que t’aparta del camí i que et fa ensopegar i fins i tot caure.

—¿Què esperes per tallar-lo... i avançar?

Digues al teu cos: m’estimo més tenir un esclau que no pas ser-ho teu.

En la vida interior, ¿has considerat a poc a poc la bellesa de «servir» amb voluntarietat actual?

Home lliure, subjecta’t a voluntària servitud per tal que Jesús no hagi de dir per tu allò que expliquen que va dir per altres a la Mare Teresa: «Teresa, jo volia... Però els homes no han volgut».

Acte d’identificació amb la Voluntat de Déu:

¿Ho vols, Senyor?... ¡Jo també ho vull!