Llistat de punts

Tant de bo que el teu capteniment i la teva conversa fossin tals que tothom, en veure’t o sentir-te parlar, pogués dir: aquest llegeix la vida de Jesucrist.

Gravetat. —Deixa aquests bellugueigs i aquestes falagueries de doneta o de vailet. —Que el teu posat reflecteixi la pau i l’ordre del teu esperit.

No diguis: «És que soc així de mena..., són coses del meu caràcter». Són coses de la teva falta de caràcter: sigues home —esto vir.

No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inconstància en tot, la lleugeresa a l’hora d’actuar i de parlar, l’atabalament...: la frivolitat, en un mot.

I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no reacciones a temps —no demà: ¡ara!—, farà de la teva vida un titella mort i inútil.

T’entossudeixes a ser mundà, frívol i esbojarrat perquè ets covard. ¿Què és, sinó covardia, aquesta resistència a encarar-te amb tu mateix?

¡Quina manera tan transcendental de viure les necieses buides i quina manera d’arribar a ser alguna cosa a la vida —pujant, pujant— a força de «pesar poc», de no tenir res ni al cervell ni al cor!

¿D’on venen aquestes variacions de caràcter? ¿Quan fixaràs la voluntat en alguna cosa? —Deixa la teva afició a les primeres pedres i posa la darrera en un sol dels teus projectes.

No em siguis tan... susceptible. —Qualsevol cosa et fereix. —Cal mesurar les paraules per poder parlar amb tu de l’afer més insignificant.

No et molestis si et dic que ets... insuportable. —Mentre no et corregeixis, no seràs mai útil.

Calla. —No em siguis acriaturat, caricatura de nen, entremetedor, corcó, xerraire. —Tot plegat, amb les teves històries i xafarderies has refredat la caritat: has fet la tasca pitjor, i... si per cas has remogut —mala llengua— les fortes muralles de la perseverança d’altres, la teva perseverança deixa de ser gràcia de Déu, perquè és instrument traïdor de l’enemic.

Ets tafaner i preguntaire, «ensumador» i finestrer: ¿no te’n dones vergonya de ser, fins en els defectes, tan poc masculí? —Sigues baronívol: i aquests desigs de saber coses dels altres bescanvia’ls en desigs i realitats de coneixement de tu mateix.

El teu esperit d’home fet, dreturer i senzill, s’aclapara en sentir-se envoltat d’embolics i xafarderies, que no arriba a explicar-se i on no s’hauria volgut barrejar mai. —Entoma la humiliació que significa anar així de boca en boca, i procura que l’escarment et doni més discreció.

Home: no siguis tan ingenu (encara que siguis molt nen, i fins i tot perquè ho ets davant Déu), i no em “posis en solfa» els teus germans davant els estranys.