Llistat de punts

Gravetat. —Deixa aquests bellugueigs i aquestes falagueries de doneta o de vailet. —Que el teu posat reflecteixi la pau i l’ordre del teu esperit.

Aquest èmfasi i aquesta petulància no fan gens per a tu: es veu que són postissos. —Prova, almenys, de no fer-los servir ni amb el teu Déu, ni amb el teu Director, ni amb els teus germans: i hi haurà, entre ells i tu, una barrera menys.

Et desfàs en tendresa. —I et dic: caritat amb els altres, sí: sempre. —Però —escolta’m bé, ànima d’apòstol—, és de Crist, i només per a Ell, aquell altre sentiment que el mateix Senyor t’ha posat al pit. —A més... ¿no és veritat que en descórrer alguna balda del teu cor —set, en necessites— més d’un cop ha restat davant el teu horitzó sobrenatural el nuvolet del dubte...?, i et preguntes, turmentat tot i la teva puresa d’intenció: ¿no n’hauré fet un gra massa, en les meves manifestacions exteriors d’afecte?

No n’hi ha prou que siguis savi, a més de bon cristià. —Si no corregeixes les maneres brusques del teu caràcter, si fas incompatibles el teu zel i la teva ciència amb la bona educació, no entenc que puguis ser sant. —I, si ets savi, encara que ho siguis, hauries d’estar fermat en una menjadora, com un mul.

Amb aquest aire de suficiència et fas un tipus molest i antipàtic, et poses en ridícul i, cosa encara pitjor, treus eficàcia a la teva feina d’apòstol.

No oblidis que fins i tot les «mitjanies» poden pecar per massa sàvies.

La teva mateixa inexperiència et porta a aquesta presumpció, a aquesta vanitat, a això que tu creus que et dona aire d’importància.

—Esmena’t, si us plau. Neci i tot, pots arribar a ocupar càrrecs de direcció (més d’un cas se n’ha vist), i, si no et convences de la teva falta de dots, et negaràs a escoltar els qui tinguin do de consell. —I fa por pensar el mal que causarà el teu desgovern.