Llistat de punts

¿Per què has de mirar, si «el teu món» el portes dins teu?

El silenci és com el porter de la vida interior.

Distreure’t. —¡Necessites distreure’t!..., obrint molt els ulls perquè hi entrin bé les imatges de les coses, o gairebé aclucant-los, per exigències de la teva miopia...

¡Tanca’ls del tot!: lliura’t a la vida interior, i veuràs, amb color i relleu insospitats, les meravelles d’un món millor, d’un món nou: i tractaràs Déu..., i coneixeràs la teva misèria..., i et deïficaràs... amb una deïficació que, en apropar-te al teu Pare, et farà més germà dels teus germans els homes.

No es veien les plantes cobertes per la neu. —I va comentar, joiós, el pagès amo del camp: «Ara creixen cap endins».

—Vaig pensar en tu: en la teva forçosa inactivitat.

—Digues: ¿creixes també cap endins?

Mira d’aconseguir diàriament alguns minuts d’aquella beneïda solitud que tanta falta fa per tenir encesa la vida interior.

Recull-te. —Busca Déu dins teu i escolta’l.

¿T’avorreixes? —És que tens els sentits desperts i l’ànima adormida.

Dissipació. —Deixes que els teus sentits i potències s’abeurin en qualsevol bassal. —Així vas tu després: sense fixació, escampada l’atenció, adormida la voluntat i desperta la concupiscència.

—Torna seriosament a lligar-te a un pla, que et faci dur vida de cristià, o no faràs mai res de profit.