Llistat de punts
¿Adotzenar-te? ¿¡Tu... un de tants!? ¡Si has nascut per a cabdill!2 Entre nosaltres no hi ha lloc per als tebis. Humilia’t i Crist et tornarà a encendre amb focs d’Amor.
No caiguis en aquesta malaltia del caràcter que té com a símptomes la inconstància en tot, la lleugeresa a l’hora d’actuar i de parlar, l’atabalament...: la frivolitat, en un mot.
I la frivolitat —no ho oblidis—, que et fa tenir aquests plans de cada dia tan buits («tan plens de buit»), si no reacciones a temps —no demà: ¡ara!—, farà de la teva vida un titella mort i inútil.
Estàs com un sac de sorra. —No fas res per part teva. I així no és estrany que comencis a sentir els símptomes de la tebiesa. —Reacciona.
Lluita contra aquesta fluixesa que et fa mandrós i deixat en la teva vida espiritual. —Mira que pot ser el començament de la tebiesa..., i, amb frase de l’Escriptura, els tebis els vomitarà Déu.
Em dol veure el perill de tebiesa en què et trobes quan no et veig anar seriosament cap a la perfecció dins del teu estat.
—Digues amb mi: ¡no vull tebiesa!: Confige timore tuo carnes meas! —¡dona’m, Déu meu, un temor filial, que em faci reaccionar!
Ja sé que evites els pecats mortals. —¡Et vols salvar! —Però no et preocupa el fet continu de caure deliberadament en pecats venials, tot i sentir la crida de Déu, perquè et vencis en cada cas.
—La teva tebiesa fa que tinguis aquesta mala voluntat.
¡Quin poc Amor de Déu que tens quan et dones sense lluita perquè no és pecat greu!
Els pecats venials fan molt de mal a l’ànima. —Per això, capite nobis vulpes parvulas, quae demoliuntur vineas, diu el Senyor en el Càntic dels Càntics: caceu les guineus menudes que destrueixen la vinya.
¡Quina pena que em fas mentre no sentis dolor dels teus pecats venials! —Perquè, fins llavors, no començaràs a tenir una veritable vida interior.
Ets tebi si fas mandrosament i de mala gana les coses que es refereixen al Senyor; si cerques amb càlcul o murrieria la manera de retallar els teus deures; si no penses més que en tu i en la teva comoditat; si les teves converses són ocioses i vanes; si no detestes el pecat venial; si actues per motius humans.
¿T’avorreixes? —És que tens els sentits desperts i l’ànima adormida.
¡Quina pena, un «home de Déu» pervertit! —Però ¡quanta més pena, un «home de Déu» tebi i mundà!
«Cabdill» no tenia, els primers anys trenta del segle passat (i abans), cap connotació directament política, encara que alguns polítics, de la dreta o de l’esquerra, la utilitzessin, com la feien servir en molts altres àmbits. Qualsevol cap de qualsevol organització —fins i tot el Papa de Roma—podia ser anomenat o tractat com a cabdill, que era una manera de parlar d’una persona principal, sense més valoracions. L’autor, aquí, encoratja tots els lectors perquè se sentin cridats per Déu a abandonar l’anonimat, com a cristians, i a ser conscients de la seva responsabilitat social. Poc després, l’abús polític de «cabdill» faria que esdevingués un mot clarament connotat. Però llavors Consideraciones espirituales (1934) —d’on surten gairebé tots els punts que inclouen aquesta paraula—, ja feia temps que havia estat publicat. La referència documental més antiga d’aquesta paraula, a Camí, és de juny de 1930 (n. 833).
Document imprès des de https://escriva.org/ca/book-subject/camino/5507/ (08/05/2024)