Llistat de punts

Supera’t davant els obstacles. —La gràcia del Senyor no et mancarà pas: Inter medium montium pertransibunt aquae! —¡passaràs a través de les muntanyes!

¿Què hi fa que de moment hagis de retallar la teva activitat, si després, com la molla que ha estat comprimida, arribaràs incomparablement més lluny que mai no havies somiat?

T’entossudeixes a ser mundà, frívol i esbojarrat perquè ets covard. ¿Què és, sinó covardia, aquesta resistència a encarar-te amb tu mateix?

Cal una croada de virilitat i de puresa que contraresti i anul·li la tasca salvatge dels qui creuen que l’home és una bèstia.

—I aquesta croada és obra vostra.

No tinguis la covardia de ser «valent»: ¡fuig!

T’aclapara el dolor perquè el reps amb covardia. —Entoma’l, valent, amb esperit cristià: i te l’estimaràs com un tresor.

Examina’t: a poc a poc, amb valentia: —¿No és veritat que el teu mal humor i la teva tristesa immotivats —immotivats, aparentment— provenen de la teva falta de decisió per trencar els llaços subtils, però «concrets», que et va posar —arterosament, amb pal·liatius— la teva concupiscència?

Digues: Mare meva —teva, perquè ets seu per molts títols—, que el teu amor em lligui a la Creu del teu Fill: que no em manqui la Fe, ni la valentia, ni l’audàcia, per complir la voluntat del nostre Jesús.

Josep d’Arimatea i Nicodem visiten Jesús ocultament a l’hora normal i a l’hora del triomf.

Però són valents declarant davant l’autoritat el seu amor a Crist —audacter— amb audàcia, a l’hora de la covardia. —Aprèn-ne.