Llistat de punts

Però... ¿i els mitjans? —Són els mateixos de Pere i de Pau, de Domènec i de Francesc, d’Ignasi i de Xavier: el Crucifix i l’Evangeli...

—¿Que potser et semblen petits?

¡Anima’t! Tu... pots. —¿Veus el que va fer la gràcia de Déu amb aquell Pere dormilega, negador i covard..., amb aquell Pau perseguidor, odiador i pertinaç?

Fe viva i penetrant. Com la fe de Pere. —Quan la tinguis —ho ha dit Ell— apartaràs les muntanyes, els obstacles, humanament insuperables, que s’oposin a les teves empreses d’apòstol.

Catòlic, Apostòlic, ¡Romà! —M’agrada que siguis molt romà. I que tinguis desigs de fer el teu «romiatge», videre Petrum, per veure Pere.

Beu a la font clara del «Fets dels apòstols»: al capítol XII, Pere, per ministeri d’Àngels alliberat de la presó, fa cap a casa de la mare de Marc. —No es volen creure la minyoneta, que assegura que Pere és a la porta. Angelus ejus est! —«deu ser el seu Àngel!», deien.

—Mira amb quina confiança els primers cristians tractaven els seus Custodis.

—¿I tu?

¡Oh poder de l’obediència! —El llac de Genesaret refusava els seus peixos a les xarxes de Pere. Tota una nit en va.

—Ara, obedient, retorna la xarxa a l’aigua, i van pescar piscium multitudinem copiosam —una gran quantitat de peixos.

—Creu-me: el miracle es repeteix cada dia.

Duc in altum. —¡Mar endins! —Refusa el pessimisme que et fa covard. Et laxate retia vestra in capturam —i llança les teves xarxes per pescar.

¿Que no veus que pots dir, com Pere: In nomine tuo, laxabo rete —Jesús, en el teu nom, cercaré ànimes?

Això que a tu et meravella a mi em sembla raonable. —¿Que Déu t’ha vingut a buscar en l’exercici de la teva professió?

Així va buscar els primers: Pere, Andreu, Joan i Jaume, al costat de les xarxes: Mateu, assegut al banc dels recaptadors...

I, ¡admira’t!: Pau, en el seu afany per posar fi a la llavor dels cristians.

Voldries atraure al teu apostolat aquell home savi, aquell altre poderós, aquell ple de prudència i virtuts.

Prega, ofereix sacrificis i treballa’ls amb el teu exemple i la teva paraula. —¡No venen! —No perdis la pau: és que no fan falta.

¿Et penses que no hi havia contemporanis de Pere, savis, i poderosos, i assenyats, i virtuosos, fora de l’apostolat dels primers dotze?

¡Cabdills!... Virilitza la teva voluntat per tal que Déu et faci cabdill. ¿No veus com es mouen les maleïdes societats secretes? Mai no s’han guanyat les masses. —Dins els seus cataus formen un grapat d’homes-diables que s’agiten i que esvaloten les multituds, embogint-les, perquè vagin darrere d’ells al precipici de tots els desordres... i a l’infern. —Ells porten una llavor maleïda.

Si tu vols..., portaràs la paraula de Déu, beneïda mil i mil vegades, que no pot fallar. Si ets generós..., si correspons, amb la teva santificació personal, obtindràs la dels altres: el regnat de Crist: que omnes cum Petro ad Jesum per Mariam.

Igual com els religiosos observants tenen afany de saber de quina manera vivien els primers del seu orde o congregació, per tal d’acomodar-se ells a aquella conducta, així tu —cavaller cristià— procura conèixer i imitar la vida dels deixebles de Jesús, que van tractar Pere i Pau i Joan, i que foren gairebé testimonis de la Mort i Resurrecció del Mestre.

«¿És que no tenim la facultat de dur en els viatges alguna dona germana en Jesucrist, perquè ens assisteixi, com fan els altres apòstols i els parents del Senyor i el mateix Pere?»

Això ho diu sant Pau a la primera epístola als Corintis: —No es pot menysprear la col·laboració de «la dona en l’apostolat».