Llistat de punts

Reacciona. —Escolta el que et diu l’Esperit Sant: Si inimicus meus maledixisset mihi, sustinuissem utique —si el meu enemic m’ofèn, no és estrany, i és més tolerable. Però, tu... tu vero homo unanimis, dux meus et notus meus, qui simul mecum dulces capiebas cibos —¡tu, el meu amic, el meu apòstol, que t’asseus a la meva taula i menges amb mi dolces viandes!

¡Ara! Torna a la teva vida noble ara. —No et deixis enganyar: «ara» no és ni massa aviat... ni massa tard.

Estàs com un sac de sorra. —No fas res per part teva. I així no és estrany que comencis a sentir els símptomes de la tebiesa. —Reacciona.

Rectificar. —Cada dia una mica. —Aquesta és la teva tasca constant si de debò et vols fer sant.

Em dol veure el perill de tebiesa en què et trobes quan no et veig anar seriosament cap a la perfecció dins del teu estat.

—Digues amb mi: ¡no vull tebiesa!: Confige timore tuo carnes meas! —¡dona’m, Déu meu, un temor filial, que em faci reaccionar!

La teva mateixa inexperiència et porta a aquesta presumpció, a aquesta vanitat, a això que tu creus que et dona aire d’importància.

—Esmena’t, si us plau. Neci i tot, pots arribar a ocupar càrrecs de direcció (més d’un cas se n’ha vist), i, si no et convences de la teva falta de dots, et negaràs a escoltar els qui tinguin do de consell. —I fa por pensar el mal que causarà el teu desgovern.

Un voler sense voler és el teu, mentre no eliminis decididament l’ocasió. —No et vulguis enganyar dient-me que ets feble. Ets... covard, que no és el mateix.

Et vas apartar del camí, i no tornaves perquè et feia vergonya. —És més lògic que et fes vergonya no rectificar.