Llistat de punts

Fes servir aquestes santes «indústries humanes» que et vaig aconsellar per no perdre la presència de Déu: jaculatòries, actes d’Amor i desgreuge, comunions espirituals, «mirades» a la imatge de la Mare de Déu...

El silenci és com el porter de la vida interior.

El teu Crucifix. —Com a cristià, hauries de dur sempre al damunt un Santcrist. I posar-lo sobre la taula de treball. I besar-lo abans de lliurar-te al repòs i quan et despertis: i quan se’t rebel·li contra l’ànima el pobre cos, besa’l també.

Devoció de Nadal. —No somric pas, quan et veig compondre les muntanyes de suro del Naixement i col·locar les ingènues figures de fang entorn del Portal. —No m’has semblat mai més home que ara, que sembles un nen.

No vulguis ser com aquell penell daurat del gran edifici: per més que brilli i per amunt que sigui, no compta gens per a la solidesa de l’obra.

—Tant de bo que siguis com un vell carreu ocult en els fonaments, sota terra, on no et vegi ningú: per tu no s’ensorrarà la casa.

M’escrius: «El desig tan gran que tots tenim perquè això marxi i es dilati sembla que es convertirà en impaciència. ¿Quan és que salta, que esclata..., quan veurem nostre el món?».

I afegeixes: «El desig no serà inútil si el desfoguem coaccionant, importunant el Senyor: llavors tindrem un temps formidablement guanyat».

M’explico que pateixis quan enmig de la teva forçada inactivitat penses en la feina que hi ha per fer. —El cor no et cap dins el planeta, i s’ha d’emmotllar... a una tasca oficial minúscula.

Però, ¿per a quan deixem el Fiat?...