Llistat de punts

Al cos cal donar-li una mica menys del que ha de menester. Si no, ens traeix.

¿Que et vols imposar voluntàriament un càstig per la teva feblesa i poca generositat? —Bé: però que sigui una penitència discreta, com si la imposessis a un enemic que, alhora, fos un germà.

Beneït sigui el dolor. —Estimat sigui el dolor. —Santificat sigui el dolor... ¡Glorificat sigui el dolor!

Tot un programa, per seguir amb profit l’assignatura del dolor, ens el dona l’Apòstol: Spe gaudentes —per l’esperança, contents, in tribulatione patientes —soferts, en la tribulació, orationi instantes —en l’oració, constants.

Digues al teu cos: m’estimo més tenir un esclau que no pas ser-ho teu.

¡Que poc que val la penitència sense la contínua mortificació!

¿Tens por de la penitència?... De la penitència, que t’ajudarà a obtenir la Vida eterna. —En canvi, per conservar aquesta pobra vida d’ara, ¿no veus com els homes se sotmeten a les mil tortures d’una cruenta operació quirúrgica?

El teu enemic més gran ets tu mateix.

Tracta el cos amb caritat, però no amb més caritat que la que es té amb un enemic traïdor.

Si saps que el cos és el teu enemic, i enemic de la glòria de Déu, sent com és enemic de la teva santificació, ¿com és que el tractes tan tovament?

«Que passeu una bona tarda» —ens van dir, com s’acostuma—, i comentava una ànima molt de Déu: ¡quin desig més curt!

Amb tu, Jesús, ¡que n’és de plaent el dolor i de lluminosa la foscor!