Llistat de punts

Aquest crit —serviam!— és voluntat de «servir» fidelíssimament, ni que sigui a costa de la hisenda, de l’honra i de la vida, l’Església de Déu.

No ho oblidis: té més qui necessita menys. —No et creïs necessitats.

Deslliga’t dels béns del món. —Estima i practica la pobresa d’esperit: acontenta’t amb el que basta per passar la vida amb sobrietat i temprança.

—Si no, no seràs mai apòstol.

La veritable pobresa no consisteix a no tenir, sinó a estar desprès: a renunciar voluntàriament al domini sobre les coses.

—Per això hi ha pobres que realment són rics. I a l’inrevés.

No tens esperit de pobresa si, posat a triar de manera que l’elecció passi inadvertida, no tries per a tu el pitjor.

Divitiae, si affluant, nolite cor apponere —si et venen a les mans les riqueses, no hi posis el cor. —Anima’t a fer-les servir generosament. I, si calgués, heroicament.

—Sigues pobre d’esperit.

No estimes la pobresa, si no estimes el que la pobresa comporta.

És condició humana valorar poc allò que costa poc. —Aquesta és la raó que t’aconselli l’«apostolat de no donar».

No deixis mai de cobrar allò que sigui equitatiu i raonable per l’exercici de la teva professió, si la teva professió és l’instrument del teu apostolat.