Llistat de punts

Concreta. —Que els teus propòsits no siguin llums de bengala, que brillen un instant i deixen com a realitat amarga un pal negre i inútil que es llença amb menyspreu.

Fes pocs propòsits. —Fes propòsits concrets. —I compleix-los amb l’ajuda de Déu.

Porta’t bé «ara», sense recordar-te d’«ahir», que ja ha passat, i sense preocupar-te per «demà», que no saps si ha d’arribar per a tu.

La teva impaciència santa, per servir-lo, no desagrada a Déu. —Però serà estèril si no va acompanyada d’un efectiu millorament en la teva conducta diària.

¿Vols de debò ser sant? —Compleix el petit deure de cada moment: fes el que cal i estigues pel que fas.

La santedat «gran» es troba en l’acompliment dels «deures petits» de cada instant.

No jutgis per la petitesa dels començaments: una vegada em van fer notar que no es distingeixen per la mida les llavors d’on sortiran herbes anuals de les que han de produir arbres centenaris.

No m’oblidis que a la terra totes les coses grans han començat sent petites. —Allò que neix gran és monstruós i mor.

Em dius: quan es presenti l’ocasió de fer alguna cosa gran... ¡llavors! —¿Llavors? ¿Vols fer-me creure, i creure tu de debò, que podràs vèncer en l’Olimpíada sobrenatural, sense la preparació diària, sense entrenament?

¿Has vist com bastien aquell edifici de magnitud imponent? —Un maó, i un altre. Milers. Però, d’un en un. —I sacs de ciment, d’un en un. I carreus, que són poca cosa, davant la grossària del conjunt. —I trossos de ferro. —I obrers que treballen, dia rere dia, les mateixes hores...

¿Vas veure com alçaven aquell edifici de magnitud imponent?... —¡A força de coses petites!

¿No has vist en quines «petiteses» hi ha l’amor humà? —Doncs també en «petiteses» hi ha l’Amor diví.

Continua amb l’acompliment exacte de les obligacions d’ara. —Aquest treball —humil, monòton, menut— és oració palesada en obres que et disposa a rebre la gràcia de l’altre quefer —gran, ample i fondo— amb què somies.