Llistat de punts

Topes amb el geni d’aquell o de l’altre... Per força ha de ser així: no ets una moneda de cinc duros³ que agrada a tothom.

A més a més, sense aquestes topades que s’esdevenen tractant els altres, ¿com aniries perdent les punxes, arestes i cantells —imperfeccions, defectes— del teu geni fins a assolir la forma reglada, polida i fermament suau de la caritat, de la perfecció?

Si el teu caràcter i els caràcters dels qui conviuen amb tu fossin esdolceïts i tendres com merengues, no et santificaries pas.

Sigues ferm. —Sigues viril. —Sigues home. —I després... sigues àngel.

Quan et decideixis amb fermesa a menar una vida neta, per a tu la castedat no serà una càrrega: serà una corona triomfal.

Si aculls la tribulació amb l’ànim encongit perds l’alegria i la pau, i t’exposes a no treure profit espiritual d’aquell tràngol.

Camí d’infància. —Abandonament. —Infantesa espiritual. —Tot això no és pas una beneiteria, sinó una forta i sòlida vida cristiana.

En la vida espiritual d’infància les coses que diuen o fan els «nens» no són mai criaturades ni puerilitats.

La infància espiritual no és estupidesa espiritual, ni fluixesa: és camí assenyat i ferm que, per la seva difícil facilitat, l’ànima ha de començar i seguir agafada de la mà de Déu.

Sigues nen. —Encara més. —Però no te’m plantis a «l’edat de la poca-solta». ¿Has vist res més estúpid que una criatura fent-se l’home o un home acriaturat?

Nen, amb Déu: i, perquè ho ets, home i ben home en totes les altres coses. —¡Ah!: i deixa aquestes maneres de gos falder.

Quan et dic «nen bo» no et pensis que t’imagino encongit, apocat. —Si no ets home fet i... normal, en comptes de ser un apòstol seràs una caricatura que farà riure.

Que la vostra oració sigui viril. —Ser nen no és pas ser efeminat.