Llistat de punts

No desaprofitis l’ocasió de rendir el propi judici. —Costa..., però ¡que agradable que és als ulls de Déu!

Quan percebis els aplaudiments del triomf, que et sonin també a les orelles les rialles que vas provocar amb els teus fracassos.

Tu, savi, d’anomenada, eloqüent, poderós: si no ets humil, no vals res. —Talla, arrenca aquest «jo» que tens en grau superlatiu —Déu t’ajudarà—, i llavors podràs començar a treballar per Crist, al darrer lloc del seu exèrcit d’apòstols.

Ja pots anar refusant aquests pensaments d’orgull: ets igual que el pinzell en mans de l’artista. —I res més.

—Digues ara per a què serveix un pinzell, si no deixa fer al pintor.

Perquè siguis humil, tu, tan buit i tan pagat de tu mateix, en tens prou amb considerar aquelles paraules d’Isaïes: ets «gota d’aigua o de rosada que cau a terra i amb prou feines es veu».

Or, plata, joies..., terra, muntanyes de fems. —Delits, plaers sensuals, satisfacció d’instints..., com una bèstia, com un mul, com un porc, com un gall, com un brau.

Honors, distincions, títols..., coses d’aire, fumarades de supèrbia, mentides, no res.

¿Ho sents? —En un altre estat, en un altre lloc, en un altre grau i ofici faries un bé molt més gran. —¡Per fer el que fas no fa falta talent!...

Doncs jo et dic: allà on t’han posat agrades a Déu..., i això que pensaves és clarament suggestió infernal.

Dona «tota» la glòria a Déu. —«Esprem» amb la teva voluntat, ajudat per la gràcia, cadascuna de les teves accions, a fi que no hi quedi res que faci olor d’humana supèrbia, de complaença en el teu «jo».

Aspirar a tenir càrrecs en les empreses d’apostolat és una cosa inútil en aquesta vida, i per a l’altra Vida és un perill.

Si Déu ho vol, ja et cridaran. —I llavors hauràs d’acceptar. —Però no oblidis que a tot arreu pots santificar-te i has de fer-ho, perquè a això has vingut.