Llistat de punts

¡Quin regust de fel i de vinagre, i de cendra i de sèver! ¡Quin paladar tan ressec, pastós i esquerdat! —Sembla no res aquesta impressió fisiològica si la comparem amb les altres amargors de la teva ànima.

És que «et demanen més» i no ho saps donar. —Humilia’t: ¿hi restaria aquesta amarga impressió de desgrat, en la teva carn i en el teu esperit, si fessis tot el que pots?

Beneït sigui el dolor. —Estimat sigui el dolor. —Santificat sigui el dolor... ¡Glorificat sigui el dolor!

Si saps que aquests dolors —físics o morals— són purificació i mereixement, beneeix-los.

¡Pateixes! —Doncs, mira: «Ell» no té el Cor més petit que el nostre. —¿Pateixes? Convé.

M’escrius i copio: «El meu goig i la meva pau. No podré tenir mai una vertadera alegria si no tinc pau. ¿I què és la pau? La pau és una cosa molt lligada amb la guerra. La pau és conseqüència de la victòria. La pau em reclama una lluita constant. Sense lluita no podré tenir pau».

Si aculls la tribulació amb l’ànim encongit perds l’alegria i la pau, i t’exposes a no treure profit espiritual d’aquell tràngol.

¿No has sentit de llavis del Mestre la paràbola del cep i les sarments? —Consola’t: t’exigeix perquè ets sarment que dona fruit... I t’esporga, ut fructum plus afferas —perquè donis més fruit.

¡És clar!: fa mal, tallar així, arrencar així. Però, després, ¡quina ufanor en els fruits, quina maduresa en les obres!

En perdre aquells consols humans t’has quedat amb una sensació de soledat, com penjat d’un filet sobre el buit de negre abisme. —I el teu clam, els teus crits d’auxili, sembla que no els escolta ningú.

Ben guanyada tens aquesta desemparança. —Sigues humil, no et busquis a tu, ni busquis la teva comoditat: estima la Creu —suportar-la és poc— i el Senyor escoltarà la teva oració. —I s’apaivagaran els teus sentits. —I el teu cor es tornarà a tancar. —I tindràs pau.

En carn viva. —Així, et trobes. Tot et fa patir en les potències i en els sentits. I tot t’és temptació...

Sigues humil —hi insisteixo—: veuràs com ben aviat et trauran d’aquest estat: i el dolor es tornarà joia: i la temptació, segura fermesa.

Però, mentrestant, revifa la fe; omple’t d’esperança; i fes actes continus d’Amor, encara que et pensis que només són de boca.