Llistat de punts

No tinguis por de la veritat, encara que la veritat et comporti la mort.

¿Contemporitzar? —És una paraula que només es troba —¡cal contemporitzar!— en el lèxic dels qui no tenen ganes de lluita —dròpols, llestos o covards—, perquè abans de posar-s’hi ja se saben vençuts.

Abans, com que els coneixements humans —la ciència— eren molt limitats, semblava molt possible que un sol individu savi pogués fer la defensa i apologia de la nostra santa Fe.

Avui, amb l’extensió i la intensitat de la ciència moderna, cal que els apologistes es divideixin la feina per defensar científicament l’Església en tots els camps.

—Tu... no et pots desentendre d’aquesta obligació.

La transigència és senyal cert de no tenir la veritat. —Quan un home transigeix en coses d’ideal, d’honra o de Fe, aquest home és un... home sense ideal, sense honra i sense Fe.

Aquell home de Déu, forjat en la lluita, argumentava així: ¿Que no transigeixo? ¡És clar!: perquè estic convençut de la veritat del meu ideal. En canvi, vostè és molt transigent...: ¿li sembla que dos i dos facin tres i mig? —¿No?..., ¿ni per amistat cedeix en tan poca cosa?

—¡És que, per primera vegada, s’ha convençut de la veritat... i s’ha passat al meu bàndol!

La santa intransigència no és pas intemperància.

Sigues intransigent en la doctrina i en la conducta. —Però sigues tou en la forma. —Maça d’acer poderosa, embolicada amb funda encoixinada.

—Sigues intransigent, però no siguis cabut.

La intransigència no és intransigència i prou: és «la santa intransigència».

No oblidem que hi ha també una «santa coacció».