Llistat de punts

No em falta la veritable alegria, al contrari… I, tanmateix, davant el coneixement de la pròpia baixesa, resulta lògic clamar amb Sant Pau: «quin home tan infeliç que sóc!»

—És així que creixen les ànsies d'arrencar de soca-rel la barrera aixecada pel propi jo.

No t'espantis, ni et desanimis, en descobrir que tens errors…, i quins errors!

—Lluita per arrencar-los. I, mentre lluites, convenç-te que és bo que sentis totes aquestes febleses, perquè, si no, series un superb: i la supèrbia aparta de Déu.

Senyor, et demano un regal: Amor…, un Amor que em deixi net. —I encara un altre regal: coneixement propi, per omplir-me d'humilitat.

No vas pitjor. És que ara tens més llums per conèixer-te: ¡evita fins el més petit indici de desànim!

No m'abandonis, Senyor meu: ¿no veus a quin abisme sense fons aniria a parar aquest pobre fill teu?

—Mare meva: sóc també fill teu.

Invoca l'Esperit Sant a l'examen de consciència, perquè tu coneguis més Déu, perquè et coneguis a tu mateix, i d'aquesta manera puguis convertir-te cada dia.

Amb el front tocant a terra i posat en la presència de Déu, considera (perquè és així) que ets una cosa més bruta i menyspreable que la brossa recollida per l'escombra.

—I, malgrat tot, el Senyor t'ha elegit.

Déu Nostre Senyor et vol sant, per tal que santifiquis els altres. —I per això, cal que tu —amb valentia i sinceritat— et miris a tu mateix, que miris el Senyor Déu Nostre…, i després, solament després, que miris el món.

Molt t'ha ferit aquell menyspreu!…

—Vol dir que oblides massa fàcilment qui ets.