Llistat de punts

Tingues una picardia santa: no esperis que el Senyor t'enviï contrarietats; avança-t'hi tu, amb l'expiació voluntària. —Llavors no les acolliràs amb resignació —que és paraula vella—, sinó amb Amor: paraula eternament jove.

Adreça’t a la Verge —Mare, Filla, Esposa de Déu, Mare nostra—, i demana-li que t’obtingui de la Trinitat Beatíssima més gràcies: la gràcia de la fe, de l'esperança, de l'amor, de la contrició, per tal que, quan en la vida sembli que bufa un vent fort, sec, capaç de marcir aquelles flors de l’ànima, no marceixi les teves…, ni les dels teus germans.

Si no et perdo a Tu, per a mi no hi haurà cap pena que sigui pena.

A ningú no nega Jesús la seva paraula, i és una paraula que sana, que consola, que il·lumina.

—Perquè tu i jo ens en recordem sempre, també quan estem fatigats pel pes del treball o de la contradicció.

Quina oració tan bonica, perquè la repeteixis sovint, la d’aquell amic que pregava per un capellà empresonat per odi a la religió: «Déu meu, consola’l, perquè pateix persecució per Tu. ¡Quants n'hi ha que pateixen, perquè et serveixen!»

—Quin goig que fa la Comunió dels Sants!

¡Si que dolen els menyspreus, encara que la voluntat vulgui estimar-los!

—No t'estranyis: ofereix-los a Déu.

Molt t'ha ferit aquell menyspreu!…

—Vol dir que oblides massa fàcilment qui ets.

Davant les acusacions que considerem injustes, examinem la nostra conducta, davant de Déu, cum gaudio et pace —amb alegre serenitat, i rectifiquem, encara que es tracti de coses innocents, si la caritat ens ho aconsella.

—Lluitem per ser sants, cada dia més: i després, «que diguin», sempre que a aquelles dites s'hi pugui aplicar la benaurança beati estis cum… dixerint omne malum adversus vos mentientes propter me —benaurats sereu quan us calumniïn per causa meva.

Algú ha afirmat —no recordo qui, ni on— que la ventada de la insídia s'acarnissa amb els qui sobresurten, com l'huracà assota els pins més alts.

Intrigues, interpretacions miserables —tallades a mida del cor roí que interpreta—, murmuris covards… —És una escena malauradament repetida en els distints ambients: ni treballen, ni deixen treballar.

Medita a poc a poc aquells versos del salm: «Déu meu, he esdevingut estrany per als meus germans, i foraster per als fills de la meva mare. Perquè el zel de la teva casa em devorà, i els oprobis dels qui t’ultratgen caigueren damunt meu»…, i continua treballant.

No es pot fer el bé, encara que totes les ànimes siguin bones, sense la Creu santa de les parleries.

In silentio et in spe erit fortitudo vestra —en el silenci i en l'esperança residirà la vostra fortalesa…, assegura el Senyor als seus. Callar i confiar: dues armes fonamentals en el moment de l'adversitat, quan et siguin negats els remeis humans.

El sofriment suportat sense queixa —mira Jesús en la seva Santa Passió i Mort— dóna també la mesura de l'amor.