Llistat de punts

—Déu és el meu Pare! —Si medites això no sortiràs d'aquesta consideració consoladora. —Jesús és el meu Amic entranyable! (un altre Mediterrani), que m'estima amb tota la divina bogeria del seu Cor.

—L'Esperit Sant és el meu Consolador!, que em guia al llarg de tot el meu camí.

Pensa-ho bé. —Tu ets de Déu…, i Déu és teu.

Viu al costat de Crist!: has de ser, a l'Evangeli, un personatge més, que conviu amb Pere, amb Joan, amb Andreu…, perquè Crist també viu ara: Iesus Christus, heri et hodie, ipse et in saecula! —Jesucrist viu!, tant avui com ahir: és el mateix, pels segles dels segles.

Quan tenim la vista tèrbola, quan els ulls perden claredat, ens cal anar a la llum. I Jesucrist ens ha dit que Ell és la Llum del món i que ha vingut a guarir els malalts.

—Per això, que les teves malalties, les teves caigudes —si el Senyor les permet—, no t'apartin de Crist: que t'hi apropin!

Déu meu, ¡que fàcil és perseverar, sabent que Tu ets el Bon Pastor, i nosaltres —tu i jo…— ovelles del teu ramat!

—Perquè prou ens consta que el Bon Pastor dóna la seva vida sencera per cada una de les seves ovelles.

Tu vols ser fort? —Primerament, adona't que ets molt feble; i, després, confia en Crist, que és Pare i Germà i Mestre, i que ens fa forts, donant-nos els mitjans per vèncer: els sagraments. Viu-los!

El gran secret de la santedat es redueix a assemblar-nos més i més a Ell, que és l'únic i amable Model.

Quan et posis a pregar, i no vegis res, i et sentis revoltat i sec, aquest és el camí: no pensis en tu; gira els teus ulls, en canvi, cap a la Passió de Jesucrist, el nostre Redemptor.

Convenç-te que també a cada un de nosaltres ens demana, com a aquells tres Apòstols més íntims, a l'Hort de les Oliveres: «vetlleu i pregueu».

Quan obris el Sant Evangeli, pensa que el que s'hi narra —obres i dites de Crist— no solament has de saber-ho, sinó que has de viure-ho. Tot, cada punt relatat, s'ha recollit, detall a detall, a fi que ho encarnis en les circumstàncies concretes de la teva existència.

—El Senyor ens ha cridat als catòlics per tal que el seguim de la vora i, en aquell Text Sant, hi trobes la Vida de Jesús; però, a més, hi has de trobar la teva pròpia vida.

Aprendràs a preguntar tu també, com l'Apòstol, ple d'amor: «Senyor, què voleu que jo faci?…» —La Voluntat de Déu!, sents en la teva ànima de manera terminant.

Doncs, agafa l'Evangeli cada dia, i llegeix-lo i viu-lo com a norma concreta. —Així han procedit els sants.

Si de veritat desitges que el teu cor reaccioni d'una manera segura, jo t'aconsello que et fiquis en una Ferida del Senyor: així el tractaràs de prop, t'agafaràs a Ell, sentiràs palpitar el seu Cor… i el seguiràs en tot el que et demani.

L'oració és indubtablement el «lleva-penes» dels qui estimem Jesús.

La Creu simbolitza la vida de l'apòstol de Crist, amb un vigor i una veritat que encanten l'ànima i el cos, per més que a vegades costi i se'n conegui el pes.

Entenc que, per Amor, desitgis patir amb Crist: posar la teva esquena entre Ell i els galifardeus, que l'assoten; el teu cap, i no el seu, per a les espines; i els teus peus i les teves mans, per als claus;…o, almenys, acompanyar la nostra Mare Santa Maria, al Calvari, i acusar-te de deïcida pels teus pecats…, i sofrir i estimar.