Llistat de punts

El diable mira d'apartar-nos de Déu i, si et deixes dominar per ell, les criatures honrades «s'apartaran» de tu, perquè «s'aparten» dels amics o dels posseïts de satanàs.

El camp del Senyor és fèrtil i bona la seva llavor. Per això, quan en aquest món nostre apareix el jull, no ho dubtis: hi ha hagut manca de correspondència dels homes, dels cristians especialment, que s'han adormit i han deixat el terreny obert a l'enemic.

—No et lamentis, que és estèril; i examina, en canvi, la teva conducta.

Tot i que ens pesi —i demano a Déu que ens augmenti aquest dolor— tu i jo no som aliens a la mort de Crist, perquè els pecats dels homes foren les martellades, que el van cosir amb uns claus a la fusta.

Per salvar l'home, Senyor, mor a la Creu; i, tanmateix, per un sol pecat mortal, condemnes l'home a una eternitat infeliç de turments…: ¡com t’ofèn el pecat, i com l'haig d'odiar!

Ajuda'm a repetir-ho a l'orella d’aquell, i de l'altre…, i de tothom: el pecador, que tingui fe, encara que aconsegueixi totes les benaurances de la terra, és necessàriament infeliç i desgraciat.

És cert que el motiu que ens ha de dur a odiar el pecat, fins el venial, el que ha de moure a tothom, és sobrenatural: que Déu el detesta amb tota la seva infinitat, amb odi summe, etern i necessari, com a mal oposat a l'infinit bé…; però la primera consideració, que t'he apuntat, ens pot dur a aquesta darrera.

Demana de tot cor la mort, i mil morts, abans que ofendre el teu Déu. I això, no per les penes del pecat —que tant ens mereixem—, sinó perquè Jesús ha estat i és tan bo amb tu.