Llistat de punts

Déu meu: sempre acuts a les necessitats veritables.

Jesús sap ben bé el que convé…, i jo estimo i estimaré sempre la seva Voluntat. Ell és qui fa anar els «ninots» i, si és un mitjà per al nostre fi, a pesar d'aquells homes sense Déu que s'entesten a posar-hi obstacles, em donarà allò que demano.

Em deien —i ho copio, perquè és molt bonic— que parlava així una bona monja aragonesa, agraïda a la bondat paternal de Déu: «Que ‘agut’ que és!: està en tot».

És cosa molt grata a Déu la reconeixença a la seva bondat que significa recitar un Te Deum d'acció de gràcies, sempre que hi ha un esdeveniment un poc extraordinari, sense fer cabal de si és —com l'anomena el món— favorable o advers: perquè venint de les seves mans de Pare, encara que el cop de cisell fereixi la carn, és també una prova d'Amor, que treu les nostres arestes per acostar-nos a la perfecció.

¿No t'alegra aquesta certesa, segura, que Déu s'interessa fins de les més petites coses de les seves criatures?

La providència ordinària és un continuat miracle, però… Ell posarà mitjans extraordinaris, quan convinguin.

Penes?, ¿contradiccions per aquell succés o l'altre?… ¿No veus que ho vol el teu Pare-Déu…, i Ell és bo…, i Ell t'estima —¡a tu sol!— més que totes les mares del món juntes poden estimar els seus fills?