Llistat de punts

Procura que en la teva boca de cristià —que això ets i has de ser a tota hora— s’hi trobi la «imperiosa» paraula sobrenatural que mogui, que inciti, que sigui l'expressió de la teva disposició vital compromesa.

Coepit facere et docere —començà Jesús a fer i després a ensenyar: tu i jo hem de donar el testimoni de l'exemple, perquè no podem dur una doble vida: no podem ensenyar allò que no practiquem. Amb altres paraules, hem d'ensenyar allò que, si més no, lluitem per practicar.

Com que ets tan exigent en el fet que, fins en els serveis públics, els altres compleixin les seves obligacions —és un deure!, afirmes—, ¿has pensat si respectes el teu horari de treball, si el fas a consciència?

La devoció sincera, el veritable amor a Déu, duu al treball, a l'acompliment —encara que costi— del deure de cada dia.

S'ha posat de relleu, moltes vegades, el perill de les obres sense vida interior que les animi: però s'hauria també de subratllar el perill d'una vida interior —si és que pot existir— sense obres.

La lluita interior no ens allunya de les nostres ocupacions temporals: ¡ens condueix a acabar-les més bé!

La teva existència no és repetició d'actes iguals, perquè el següent ha de ser més recte, més eficaç, més ple d'amor que l'anterior.

—Cada dia nova llum, nova il·lusió!, per Ell!

En cada jornada, fes tot el que puguis per conèixer Déu, per «tractar-lo», per enamorar-te més a cada instant, i no pensar més que en el seu Amor i en la seva glòria.

Acompliràs aquest pla, fill, si no deixes, per res! els teus temps d'oració, la teva presència de Déu (amb jaculatòries i comunions espirituals, per encendre't), la teva Santa Missa pausada, el teu treball ben acabat per Ell.

Mai no compartiré l'opinió —encara que la respecto— dels qui separen l'oració de la vida activa, com si fossin incompatibles.

Els fills de Déu hem de ser contemplatius: persones que, enmig del brogit de la multitud, sabem trobar el silenci de l'ànima en col·loqui permanent amb el Senyor: i mirar-lo com es mira un Pare, com es mira un Amic, a qui s'estima amb bogeria.

Una persona piadosa, amb una pietat sense beateria, compleix el seu deure professional amb perfecció, perquè sap que aquest treball és pregària elevada a Déu.

La nostra condició de fills de Déu ens portarà —hi insisteixo— a tenir esperit contemplatiu enmig de totes les activitats humanes —llum, sal i ferment, per l'oració, per la mortificació, per la cultura religiosa i professional—, fent realitat aquest programa: com més dintre del món estiguem, més hem de ser de Déu.

L'or bo i els diamants es troben a les entranyes de la terra, no al palmell de la mà.

La teva labor de santedat —amb tu mateix i amb els altres— depèn d'aquell fervor, d'aquella alegria, d'aquella feina teva, fosca i quotidiana, normal i corrent.