Llistat de punts

També a tu et farà pensar aquest comentari, que em va doldre molt: «veig clarament la falta de resistència, o la ineficàcia d’aquesta resistència a les lleis infames, donat que n'hi ha a dalt, a baix, i al mig, molts, però molts!, d'adotzenats».

Pensar en la Mort de Crist es tradueix en una invitació a situar-nos davant el nostre quefer diari, amb absoluta sinceritat, i a prendre'ns seriosament la fe que professem.

Ha de ser una ocasió d'aprofundir en la profunditat de l'Amor de Déu, per poder així —amb la paraula i amb les obres— mostrar-lo als homes.

Procura que en la teva boca de cristià —que això ets i has de ser a tota hora— s’hi trobi la «imperiosa» paraula sobrenatural que mogui, que inciti, que sigui l'expressió de la teva disposició vital compromesa.

Hem de procurar que, en totes les activitats intel·lectuals, hi hagi persones rectes, d'autèntica consciència cristiana, de vida coherent, que emprin les armes de la ciència en servei de la humanitat i de l'Església.

Perquè mai no mancaran al món, com succeí quan Jesús va venir a la terra, nous Herodes que intentin aprofitar els coneixements científics, fins i tot falsejant-los, per tal de perseguir Crist i els qui són de Crist.

Quina gran tasca tenim al davant!

Ja ho va dir el Mestre: ¡tant de bo els fills de la llum posem, a fer el bé, almenys el mateix afany i l'obstinació amb què es dediquen, a les seves accions, els fills de les tenebres!

—No et queixis: ¡treballa, en canvi, per ofegar el mal amb abundància de bé!

Hi torno: prego al Senyor que ens concedeixi als seus fills el «do de llengües», el de fer-nos entendre per tothom.

La raó per la qual desitjo aquest «do de llengües» la pots deduir de les pàgines de l'Evangeli, abundants en paràboles, en exemples que materialitzen la doctrina i il·lustren les coses espirituals, sense envilir ni degradar la paraula de Déu.

Per a tothom —doctes i menys doctes—, és més fàcil considerar i entendre el missatge diví a través d'aquestes imatges humanes.

In modico fidelis! —fidel en allò que és poc… —La teva labor, fill meu, no és solament salvar ànimes, sinó santificar-les, dia a dia, donant a cada instant —fins als que aparentment són vulgars— vibració d'eternitat.

Em preguntes què podries fer per aquell amic teu, perquè no es trobi sol.

—Et diré allò de sempre, ja que tenim a la nostra disposició una arma meravellosa, que ho resol tot: resar. Primer, resar. I, després, fer per ell el que voldries que fessin per tu, en circumstàncies semblants.

Sense humiliar-lo, cal ajudar-lo de tal manera que li sigui fàcil allò que li resulta dificultós.

A més de la seva gràcia abundosa i eficaç, el Senyor t'ha donat el cap, les mans, les facultats intel·lectuals, perquè facis fructificar els teus talents.

Déu vol obrar miracles constants —ressuscitar morts, donar oïda als sords, vista als cecs, possibilitats de caminar als coixos…—, a través de la teva actuació professional santificada, convertida en holocaust agradable a Déu i útil a les ànimes.