Llistat de punts

Practica una caritat alegre, dolça i ferma, humana i sobrenatural; caritat afectuosa, que sàpiga acollir tothom amb un somrís habitual sincer; que sàpiga comprendre les idees i els sentiments dels altres.

—Així, suaument i fortament, sense cedir en la conducta personal ni en la doctrina, la caritat de Crist —ben viscuda— et donarà l'esperit de conquesta: tindràs cada dia més fam de treball per les ànimes.

¡Amb quina insistència l'Apòstol Sant Joan predicava el mandatum novum! —«Que us estimeu els uns als altres!»

—Em posaria de genolls, sense fer comèdia —m'ho diu a crits el cor—, a fi de demanar-vos per amor de Déu que us estimeu, que us ajudeu, que us doneu la mà, que us sapigueu perdonar.

—Per tant, us cal rebutjar la supèrbia, ser compassius, tenir caritat; prestar-vos mútuament l'auxili de l'oració i de l'amistat sincera.

Es requereix un cor net, zel per les coses de Déu i amor a les ànimes, sense prejudicis, per poder jutjar amb rectitud d'intenció.

—Pensa-ho!

Quan et parlo del «bon exemple», vull recordar-te també que has de comprendre i disculpar, que has d'omplir el món de pau i d'amor.

Acostuma't a apedregar aquells pobres «odiadors», com a resposta a les seves pedrades, amb Avemaries.

Tracta amb estima, amb afecte —amb caritat cristiana!—, el qui s'equivoca, però sense admetre componiments en allò que vagi contra la nostra santa Fe.

Quan el cristià comprèn i viu la catolicitat, quan s'adona de la urgència d'anunciar la Bona Nova de la salvació a totes les criatures, sap que —com ensenya l'Apòstol— ha de fer-se «tot per a tots, per salvar-los a tots».

Has d'estimar els teus germans, els homes, fins a l'extrem que àdhuc els seus defectes —quan no siguin ofensa a Déu— no et semblin defectes. Si només estimes les bones qualitats que vegis en els altres —si no saps comprendre, disculpar, perdonar—, ets un egoista.