Llistat de punts

Pensa en la teva Mare l'Església Santa, i considera que, si un membre es ressent, tot el cos se'n ressent.

—El teu cos té necessitat de cadascun dels membres, però cadascun dels membres en té del cos sencer. —¡Ai, si la meva mà deixés de complir el seu deure…, o si deixés de bategar el cor!

Voldria —ajuda'm amb la teva oració— que, en l'Església Santa, tots ens sentíssim membres d'un sol cos, com ens demana l'Apòstol; i que visquéssim a fons, sense indiferències, les alegries, les tribulacions, l’expansió de la nostra Mare, una, santa, catòlica, apostòlica, romana.

Voldria que visquéssim la identitat d'uns amb altres, i de tots amb Crist.

Persuadeix-te, fill, que desunir-se, en l'Església, és morir.

Demana a Déu que en l'Església Santa, la nostra Mare, els cors de tots, com en la primitiva cristiandat, siguin un mateix cor, per tal que fins a la fi dels segles es compleixin de veritat les paraules de l'Escriptura: multitudinis autem credentium erat cor unum et anima una —la multitud dels fidels tenia un sol cor i una sola ànima.

—Et parlo molt seriosament: que per tu no es lesioni aquesta unitat santa. Porta-ho a la teva oració!

Lluny físicament i, tanmateix, ben a prop de tots: molt a prop de tots!…, repeties feliç.

Estaves content, gràcies a aquesta comunió de caritat, de què et vaig parlar, que has d'avivar sense cansar-te.