Llistat de punts

Les ànsies de reparació que el teu Pare Déu posa en la teva ànima, es veuran satisfetes, si uneixes la teva pobra expiació personal als mèrits infinits de Jesús.

—Rectifica la intenció, estima el dolor en Ell, amb Ell i per Ell.

Uneix el dolor —la Creu exterior o interior— amb la Voluntat de Déu, per mitjà d'un fiat! generós, i t'ompliràs de goig i de pau.

En aquesta forja de dolor que acompanya la vida de totes les persones que estimen, el Senyor ens ensenya que qui trepitja sense por —encara que costi— on trepitja el Mestre, troba l'alegria.

¡Com estimava la Voluntat de Déu aquella malalta que vaig atendre espiritualment!: veia en la malaltia, llarga, penosa i múltiple (no tenia res de sa), la benedicció i les predileccions de Jesús: i, per bé que afirmava en la seva humilitat que mereixia càstig, el terrible dolor que en tot el seu organisme sentia no era un càstig, era una misericòrdia.

—Vam parlar de la mort. I del Cel. I d'allò que havia de dir a Jesús i a la Mare de Déu… I de com des d'allí «treballaria» més que ací… Volia morir quan Déu volgués…, però —exclamava, plena de goig— ai, si fos avui mateix! Contemplava la mort amb l'alegria de qui sap que, en morir, se'n va amb el seu Pare.

Davant el dolor i la persecució, deia una ànima amb sentit sobrenatural: «¡m'estimo més rebre aquí, que no rebre al purgatori!»