Llistat de punts

Humilitat de Jesús: ¡quina vergonya, per contrast, per a mi —que sóc pols de fem—, que tantes vegades he disfressat la meva supèrbia sota capa de dignitat, de justícia!… —I així, ¡quantes ocasions he perdut de seguir el Mestre, o no he aprofitat, per no sobrenaturalitzar-les!

Jesús, si en mi hi ha alguna cosa que et desagrada, digues-m'ho, per tal que ho arrenquem.

Els primers Apòstols, quan el Senyor els cridà, eren al costat de la barca vella i al costat de les xarxes malmeses, recosint-les. El Senyor els digué que el seguissin; i ells, statim —a l'instant, relictis omnibus —deixant totes les coses, tot!, el seguiren…

I succeeix algunes vegades que nosaltres —que volem imitar-los— no acabem d'abandonar-ho tot, i ens queda un afeccionament al cor, un error en la nostra vida, que no volem tallar, per oferir-li-ho al Senyor.

—Faràs l'examen del teu cor ben a fons? —No hi ha de quedar res, que no sigui d'Ell; si no, no l'estimem bé, ni tu ni jo.

La nostra vida —la dels cristians— ha de ser així de vulgar: mirar de fer bé, cada dia, les mateixes coses que tenim obligació de viure, realitzar en el món la nostra missió divina, complint el petit deure de cada instant.

—Més ben dit: esforçant-nos per complir-lo, perquè de vegades no ho aconseguirem i, quan arribi la nit, a l’examen, haurem de dir al Senyor: no t’ofereixo virtuts; avui només puc oferir-te defectes, però —amb la teva gràcia— arribaré a dir-me vencedor.